Durada: 55 minuts.
Direcció artística: Carles Janer
Amb “A la panxa del Bou” revisitem El Patufet, un conte tradicional que tots tenim ben present a la nostra memòria, de forma trencadora i atrevida, amb una coreografia de dansa d’arrel sense complexos i actualitzada, convidant a reflexionar i, per damunt de tot, a sentir.
La veu amb què s’explica un conte tradicional pot ser molt diversa. Podem narrar la història des del costumisme i la tradició més immobilista, recórrer a llenguatges més innovadors, fer adaptacions vàries, reinterpretacions… O des del sentiment. I això és el que pretenem nosaltres: ballar des del sentiment. Des de les pors d’una mare, les inquietuds d’un nen petit i la lluita per fer-se valer, l’alegria pel triomf, la tristesa i la força per superar allò que no surt bé, així com l’orgull d’aconseguir el que un es proposa.
A la panxa del bou és un espectacle d’escenografia senzilla però carregada de sentit, fluït i executat amb la força narrativa que requereix. Un espectacle de producció pròpia al 100%. Tant el muntatge coreogràfic, com la composició musical i el vestuari han estat creats desde 0 per aconseguir un equilibri perfecte a l’escenari.
Peces:
Les peces que conformen l’espectacle són:
- Hi havia una vegada… Cada vespre, arraulits dins el llit, d’entre les pàgines d’un llibre qualsevol en surt una història que ens embolcalla. Llops, fades, bruixes… qui és que treu el nas? El petit Patufet!
- Maternitat. Ajudar un fill a créixer, sabent dels perills amb què es pot topar més enllà de la porta de casa. Ajudar un fill a créixer, donant ales i responsabilitats. Donant-li un dineret per anar a comprar safrà. Petits gestos quotidians perquè traci els caminets que han de dur-lo més enllà.
- Il·lusió. La il·lusió que es desperta en un nen quan emprèn, tot sol, una nova aventura. Per petita que sigui, la seva comesa agafa dimensions impensables. Rabent, el Patufet emprèn el seu camí, convençut que res no pot sortir malament.
- Frustració. Davant un món tan gran, és fàcil sentir-nos invisibles, poca cosa. Però què seria d’una aventura sense sotracs? Només alçant la veu, fent-nos sentir, aconseguim que ningú no ens trepitgi… com bé va aprendre el Patufet.
- Confiança. Demostrar el que som capaços de fer i sortir-nos-en alimenta -i com!- la nostra confiança. I després del seu petit triomf, el Patufet ja no té aturador. A ulls de la mare, aquells perills que tan temia s’han difós prou com per deixar que el seu fill faci una passa més enllà.
- Cop de realitat. De vegades, però, l’imprevist s’interposa en el nostre camí i ens aferra els peus a terra. De vegades, una gran tempesta, incontrolable, provoca que la situació se’ns escapi de les mans.
- Solitud. Trobar-te sol davant l’incert. Un calfred se t’escola pel clatell, fins a la punta dels dits dels peus, i busques recer on les pors es calmin. Però, com al Patufet, la mala sort pot portar-te al pitjor dels refugis.
- Lluita. I quan sembla tot perdut, només ens queda la lluita. La convicció de que, malgrat l’infortuni, ens en podem sortir. Dins la panxa de la bèstia, el Patufet crida, fins no poder més. No pensa abandonar, de cap de les maneres.
- Culpa. Conscients d’haver-lo empès a volar tot sol, als pares se’ls menja el sentit de culpa. Però les suposicions i els retrets de poc els serveixen. Com de poc li serviria, al petit Patufet, viure enganxat a les faldilles de la mare per sempre. La vida comporta risc així que, aventurem-nos-hi!
- Alegria. Diuen que tot va bé si acaba bé. I per una estona s’oblida el patiment i comença la festa, l’alegria de tornar a estar junts.
- I vet aquí un gat… i vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos. Demà serà un altre dia, i una nova història començarà per a tots.
Coreografia:
Les cinc persones que han coreografiat les escenes del nou projecte:
- Jordi Gros
- Núria Hontecillas
- Carles Janer
- Adriana Monté
- Maria Àngels Romeu
Elles que han pensat en el fil de la història a seguir, que li han posat moviment i emoció a cadascuna de les seves parts i que segueixen fent tot el possible perquè el Cos de Dansa pugui portar-les a dalt dels escenaris.
Música:
La composició musical ha anat a càrrec de Jon Dudagoitia, un jove compositor que no té els seus orígens en la música tradicional i li ha donat una nova dimensió a aquest treball. La Cobla Mitja Lluna serà l’encarregada de la interpretació musical. Compositor i Cobla treballen incansablement per assajar el que serà la base musical de les 10 escenes. Esperem que el CD que en surti sigui meravellós!
Vestuari:
Ramón Ivars ens va presentar els figurins amb el disseny inicial del vestuari pels dansaires del nostre Cos de Dansa. Basat en una estructura de vestuari tradicional ha utilitzat uns teixits i tècnica molt actuals intenant mimetitzar el vestuari propi de la classe treballadora de la que podria ser en un Patufet actual. Ha estat l’equip de Majordomia de la nostra entitat l’encarregat de fer-lo realitat!
Figurí femení 
Figurí masculí
